Una de les coses més importants per escriure un bon relat és un
conflicte consistent. Els escriptors que ambienten les seves
novel·les a la Terra no tenen cap problema: si hi ha alguna cosa a
casa nostra són conflictes. Com que aquest no és el meu cas, abans
de solucionar un problema el vaig haver de crear. Tot i que tenia
molt clar quins eren els personatges que estarien enfrontats (la
Jordina, en Kilià i l'Efrem), per donar força a les seves
diferències, vaig crear un problema polític, i aquí és on va
néixer l'eterna rivalitat entre la SP i la CHL. Per què eterna?
Doncs perquè la SP i la CHL van sorgir com a resultat de la Guerra
de la Proclamació, que va fracturar per sempre el continent Llarg i,
per tant, van néixer de la fricció entre dos pobles fins aleshores
units.
SP, la Societat Perfecta.
Quan vaig concebre aquest model organitzatiu per la comunitat que
habitaria Desèrtia, vaig pensar en ell realment com una manera
perfecta d'organitzar la humanitat. Consisteix en estructurar la
societat en Alfes per tal de perpetuar l'herència dels individus més
ben dotats, i en funció de les necessitats de les generacions
futures. D'aquesta manera, tothom té lloc a la societat i tots estan
fets a mida pel treball que han de desenvolupar en ella. L'objectiu
seria aconseguir que les persones que conformen la SP no hagin de
lluitar ni competir entre elles per assolir càrrecs o posicions en
l'escala social, doncs aquests venen lligats directament a
l'historial genètic.
En teoria, realment és una societat perfecta, un eixam que treballa
amb unitat total per aconseguir un objectiu comú: la perpetuació de
l'espècie. Però de seguida em vaig adonar que, a la pràctica, la
fe cega del poble cap als seus dirigents propiciaria que qualsevol
d'aquests dirigents, una mica més ambiciós del previst, manipulés
el poble per afavorir els seus interessos personals. No vaig trigar a
trobar-hi una porta per on deixar entrar el conflicte que faria de
motor a L'ambaixador de Confínia.
CHL: La Coalició dels Homes Lliures.
Aquesta organització política és la que van adoptar els habitants
del Llauró, una gran extensió de terreny que va des de Desèrtia (a
l'extrem nord) fins a Nitània (al sud). Està dividida en països
que encara no he definit (perquè no m'ha fet falta) amb l'excepció
de Confínia, situat a l'extrem nord i termenejant amb Desèrtia. A
diferència de la SP, la CHL basa la seva estructuració social en
la llibertat, de manera que tothom pot decidir el seu futur segons
els criteris propis i fer el que vulgui. Per descomptat que hi ha
normes de conducta i cossos policials i jurídics que les fan
complir, però les persones poden escollir lliurement la feina, la
parella i la quantitat de fill que volen tenir.
No em va costar adonar-me que la llibertat dels habitants de la CHL
era una amenaça per la SP, així que vaig disposar que els dirigents
de Desèrtia anomenarien “salvatges” als habitants del Llauró i
n'expliquerien atrocitats als seus súbdits per mantenir-los
allunyats del desig de ser com ells. Aprofitant la porta que m'obria
l'oportunitat de corrupció de la SP i l'estela de ressentiment que
sentien els habitants de la CHL (i de la que us parlaré en pròxims
posts), vaig aconseguir el conflicte que buscava. La rivalitat està
servida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada