Seguint amb el tema conceptual d'algunes expressions o noms ireneans,
cal tenir en compte que, en un entorn que no és la Terra, és
necessari canviar algunes institucions, com ara les forces policials
i de l'ordre.
En els primers esborranys, els guàrdies confinis que patrullaven la
frontera eren xèrifs. Suposo que vaig triar inconscientment aquest
mot arrossegada per la influencia rebuda de la indústria audiovisual
nord-americana, i suposo que, per mi, pensar en un xèrif no deixa de
ser com pensar en un policia d'un món llunyà i exòtic.
Però, després de reflexionar-hi insistentment, i malgrat que no
volia canviar-los el nom (fins al punt que la seva ensenya és una
estrella de cinc puntes), vaig decidir que havia de buscar un altre
manera d'anomenar els agents de l'ordre que vetllarien per mantenir a
ratlla els militars cívilits.
Potser pensareu que em vaig agafar a l'opció fàcil quan vaig
decidir anomenar-los guardes fronterers, però no: els GF (que en
castellà es pronuncia quasi igual que “jefe”) deuen el nom a la
meva reivindicació silenciosa per acceptar com a nostra aquesta
paraula de l'idioma veí, i deixar enrere les inexactes “cap”,
“superior”, “propietari” o “el que mana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada