Abreviacions a Irenea

Alguns lectors m'han comentat la seva dificultat per comprendre les abreviacions d'Irenea, així que us en faré una petita guia. Si em deixo alguna cosa, m'ho feu saber.

SP: Societat Perfecta
Reina: Regidora Imperativa de la nació
DGD: Director General de Departament
VP: Vigilància Perifèrica
GSI: Guàrdia de Seguretat Interna
CB: Consell de Bàrula
AC: Ambaixador de Confíni
SMP: Síndrome de la Mirada Perduda

CHL: Coalició dels Homes Lliures
GF: Guarda Fronterer.

Almirall Efrem Turak

De tots els personatges que hi ha a L'ambaixador de Confínia, l'Efrem és, segurament, el més complexe. Tant, que la preqüela, prevista entre la segona i la tercera part, estarà dedicada a ell (i a la Piència).

Què us en puc dir ara? L'Efrem va néixer destinat a ser Director General del Departament de Defensa, i ben aviat va començar a destacar en aptituds per ocupar el càrrec. Va assolir el grau d'Almirall molt jove gràcies a les seves habilitats per manejar les peces claus de la polític i al desig comú amb la seva germanastra de canviar les coses a Irenea.

Però de seguida es va tornar massa ambiciós i, de mica en mica, es va convertir en algú sense límits morals quan es tracta d'assolir els objectius plantejats.

Un dels fets que van marcar la seva personalitat amb més força va ser el naixement de la Jordina. Aquell embaràs imprevist va desestabilitzar els seus plans i, durant els anys d'espera fins que la Jordina es fes gran per reprendre les aspiracions que va haver d'aplaçar amb la seva arribada, l'Efrem va gestar un odi i un ressentiment molt intensos que van acabar convertint-lo en l'Almirall que coneixerem a L'ambaixador de Confínia.

Menció d'El 9 Nou a la seva agenda

Punts de llibre

S'acosta el gran dia i, per anar-vos fent agafar encara més ganes, us faig saber que, amb cada exemplar de L'ambaixador de Confínia, us regalarem (a més del mapa) un punt de llibre a escollir entre aquests tres models. Ja podeu començar a triar quin us agrada més!

Mapes de roba

Ja tenim els mapes de roba que regalarem amb cada llibre que es vengui el proper dissabte 18 a les 6 de la tarda a l'edifici El Sucre de Vic.

Kilià Isé Sinak, la força de la tempesta

El nostre protagonista no té res especial en aparença: amb vint-i-sis anys, és atractiu com qualsevol home jove, té els ulls blaus com la majoria a la CHL i els cabells foscos. El seu cos atlètic està definit per una alimentació generosa i abundant pràctica d'activitat física.

En general, en Kilià és una persona normal, justa i honrada, però el passat marca el seu present i a vegades el pot arrossegar a fer coses d'una sensatesa dubtosa.

La seva personalitat es va començar a definir quan, als quatre anys, la seva mare va morir per malaltia i ell es va quedar sol amb el seu pare, qui lluitava per tirar endavant un fill i el taller de confecció que havia deixat la seva difunta esposa. No va ser un moment fàcil pel patriarca que, tocat emocionalment, va desatendre les necessitats pròpies i les d'en Kilià.

Aquesta falta d'atenció va propiciar que, als cinc anys, un dia d'aventures infantils pels jardins del Castell de la Devesa, en Kilià acabés dins una càpsula voladora militar, direcció a Desèrtia. Aquell segrest el va canviar per sempre, i mai va poder deixar enrere el ressentiment nascut d'aquella experiència.

Arran d'això, es va fer guarda fronterer per assegurar-se que no es repetia cap accident com el que havia patit ell de petit, i amb aquest mateix motiu va acceptar presentar-se com a substitut d'ambaixador. El que no s'esperava ningú era que hagués d'ocupar el càrrec perquè el seu antecessor estigués detingut a Desèrtia i condemnat a mort.

Jordina Tür Alló, l'ull de l'huracà

Ja només faltes dues setmanes pel llançament de L'ambaixador de Confínia i comença a ser l'hora que conegueu els nostres personatges. Avui us parlaré de la Jordina, que serà sempre el centre de les trames, tant en aquesta entrega com en posteriors, i per això us la presento com l'ull de l'huracà.

La protagonista de L'ambaixador de Confínia és la filla de la Reina de Desèrtia, i compleix dinou anys el dia que comença la trama. A partir d'aquest moment, la Jordina es convertirà en major d'edat i rebrà la notificació del seu Alfa, esdeveniment esperat amb impaciència i il·lusió per totes les noies cívilits.

Malgrat tenir una estatura mitjana i complexió normal, el seu aspecte és poc comú entre els habitants de Desèrtia. Per començar, els ulls ambre la converteixen en una raresa en una societat on tothom els té marrons. També els cabells la diferencien, doncs tot i ser rossos com els de la majoria, tenen un lleu to rogenc gens usual; i a la pell de les galtes se li intueixen pigues incipients que ella no ha vist mai en ningú més.

De totes maneres, la Jordina no és especial només pel seu físic: tossuda, obstinada i intransigent, forma part de la minoria de persones de la Societat Perfecta que no està conforme amb el destí que li va imposar el genealogista que va donar llum verda a la seva concepció. Aquesta impossibilitat per doblegar-se davant les normes ha desembocat en un bon nombre de petites infraccions que la noia ha pagat amb serveis a la comunitat.

Dinàmica i alegra, la Jordina és la mitjana de tres germans (la Líria és la gran i l'Huc el petit), sense comptar la Irisa, que va morir en mans dels salvatges quan era només un nadó. La Jordina va encaixar molt malament la notícia el dia que la va descobrir, justament quan entrava a la difícil etapa de l'adolescència. Des d'aquell moment, va retreure-li a sa mare que no fes res per venjar la memòria de la Irisa, i va començar a insistir que la deixés ser militar per poder-ho fer ella en persona. Com que la Reina no va cedir, la Jordina va canviar d'estratègia i va sol·licitar aprendre a pilotar càpsules voladores. La seva mare no es va poder negar a aquesta petició perquè la Jordina està destinada a ser Directora General del Departament de Transports així que, als disset anys, va començar a sobrevolar Desèrtia amb l'esperança secreta de poder anar algun dia fins a Confínia i venjar la seva germana.

Ha passat molt temps des que la Jordina va saber la veritat sobre la Irisa, i el seu odi vers els salvatges no ha fet res més que augmentat. Però haurà d'anar amb compte amb els actes del seu caràcter impulsiu perquè, assolida la majoria d'edat, seguir desafiant les normes pot portar-li conseqüències que ni la Reina en persona poden evitar.