De tots els personatges que hi ha a L'ambaixador de Confínia,
l'Efrem és, segurament, el més complexe. Tant, que la preqüela,
prevista entre la segona i la tercera part, estarà dedicada a ell (i
a la Piència).
Què us en puc dir ara? L'Efrem va néixer destinat a ser Director General del Departament de
Defensa, i ben aviat va començar a destacar en aptituds per ocupar
el càrrec. Va assolir el grau d'Almirall molt jove gràcies a les
seves habilitats per manejar les peces claus de la polític i al
desig comú amb la seva germanastra de canviar les coses a Irenea.
Però de seguida es va tornar massa ambiciós i, de mica en mica, es
va convertir en algú sense límits morals quan es tracta d'assolir
els objectius plantejats.
Un dels fets que van marcar la seva personalitat amb més força va
ser el naixement de la Jordina. Aquell embaràs imprevist va
desestabilitzar els seus plans i, durant els anys d'espera fins que
la Jordina es fes gran per reprendre les aspiracions que va haver
d'aplaçar amb la seva arribada, l'Efrem va gestar un odi i un
ressentiment molt intensos que van acabar convertint-lo en l'Almirall
que coneixerem a L'ambaixador de Confínia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada