Irenea i la Terra: semblances i diferències.

Des del moment que vaig imaginar la primera escena de L'Ambaixador de Confínia, vaig tenir molt clar que l'acció es desenvoluparia en un món aliè a la Terra al que vaig anomenar Irenea. Aquest nou planeta imaginari havia de ser molt semblant al nostre, perquè jo no pretenia escriure una història de ciència ficció sinó d'aventures; però també havia de tenir trets diferenciadors significatius per avalar la realitat sostinguda de la trama, així que calia donar-li unes característiques específiques sòlides.

De seguida vaig disposar que la llum diürna es repartís de manera iniqua: mentre al pol nord sempre seria de dia, al pol sud governaria la foscor perpètua. Per algun motiu em va semblar que allò era ineludible, una realitat inamovible que em serviria per crear barreres socials entre les diferents comunitats que habitarien el planeta.

Al principi, quan hi vaig pensar seriosament, em va semblar que era demanar massa a la imaginació, però de seguida em vaig adonar que tenia fonament. De fet, a la Terra passa exactament el mateix, amb la diferència que els pols oscil·len en la seva posició vers el sol, fet que aconsegueix anar alternant les hores de llum segons sigui estiu o hivern. Però, és possible que l'eix central del planeta es mantingui fixe provocant que les hores d'insolació siguin sempre les mateixes a cada zona? La veritat és que jo no sóc ni física ni astrònoma i no he pogut aprofundir en aquest raonament, però cada vegada que descobreixo (a través d'algun documental o d'algun article a internet) un racó peculiar de la terra on es donen condicions climàtiques o geogràfiques específiques que li donen unes característiques úniques a tot el planeta, m'adono que tampoc cal buscar-li els tres peus al gat per justificar les lleis que imperen a Irenea.

Amb tot, si algun expert en la matèria decideix fer una tesi sobre la viabilitat d'aquesta característica: que me'n faci saber el resultat.

Una altra de les diferències que em va semblar necessària és la divisió temporal. Pensar en un món alternatiu que té precisament tres-cents seixanta-cinc dies dividits justament en dotze mesos que casualment tenen entre trenta i trenta-un dies de vint-i-quatre hores cadascun em va semblar molta casualitat, un fet que només es podria donar si Irenea i l'astre al voltant del qual gira fossin idèntics en massa i en densitat al sol i a la Terra, i si les seves òrbites fossin iguals en distància i en trajectòria. Si hagués volgut mantenir tot això m'hauria estat més senzill emmarcar l'acció a la Terra en un suposat futur postapocalíptic, com ara està de moda. M'ho vaig plantejar seriosament, tot sigui dit, però ho vaig descartar perquè tenia molt clar que l'acció passava a Irenea.

Per tot això, vaig establir el paràmetre temps i vaig decidir que un any tindria setze mesos, que es dividirien en quatre setmanes justes de vuit dies cadascuna. Aleshores se'm va plantejar un problema nou: em va semblar necessari que els mesos i els dies tinguessin noms diferents als de la Terra. No només perquè si aprofités els nostres encara me'n faltarien, sinó perquè seria demanar molt que en un altre planeta s'anomenessin exactament igual que aquí.

Per si això fos poc, em va començar a semblar que era absurd mantenir les estacions. Quin sentit té que sigui estiu o hivern si el dia té sempre la mateixa durada? Després de pensar-hi molt, vaig decidir que les mantindria perquè no em puc imaginar una eternitat de temps sense cap diferenciació meteorològica. Potser hauria d'anar a viure una temporada al tròpic i comprovar-ho, cert, però al final vaig decidir que hi hauria estacions. L'explicació científica? Així per sobre, seria degut a que Irenea tindria una òrbita el·líptica que l'acostaria al sol en dues ocasions cada any.

Vaig dividir les estacions en grups de dos mesos, i les vaig dividir en dos cicles. La Societat Perfecta que ha posat nom a totes les coses que hi ha a Irenea no es caracteritza per la originalitat, així que vaig anomenar els mesos segons el nombre ordinal que li pertoca segons la seva estació: 1e (primer mes d'estiu), 2e (segon mes d'estiu), 1t (primer mes de tardor), i així fins a arribar al 2p (segons mes de primavera) després del qual s'inicia el segon cicle anual i comença el 3e (tercer mes d'estiu), 4e (quart mes d'estiu), 3t (tercer mes de tardor),... i fins al setzè i últim mes de l'any que, com deveu haver deduït (i com veureu en el relat) s'inicia a l'estiu.

Tot això de la durada dels anys i els noms dels mesos o dels dies de la setmana no surt massa per no complicar la lectura: no es tracta que el lector hagi de tenir a mà una taula que li faci de guia per saber de què li parlo. El més important és la trama, i el temps només està establert per donar-li una coherència, però eludeixo explícitament anomenar els mesos i els dies o citar el temps que passa (sempre que puc) per no crear conflictes innecessaris.

Bé. Em sembla que per començar ja n'hi ha prou. Espero que aquesta petita explicació us hagi orientat una mica per saber per on camineran els nostres protagonistes. En pròxims posts aprofundirem en la realitat de Irenea i en la seva història, les seves tradicions, religions i supersticions.