Cavalls i telèfons mòbils, matrimoni forçat

Com que ja deveu tenir la lectura de L'ambaixador molt avançada, pot ser que us hagueu preguntat com pot ser que a Confínia hi hagi telèfons mòbils i, alhora, es desplacin amb cavalls.

Això té una explicació molt lògica: els coalisencs, entre els quals es troben els confinis, són gent oberta a les comoditats que aporten les noves tecnologies, com tothom. El problema és que Desèrtia és la major productora d'aquests productes, i tots sabem de sobres que la Societat Perfecta i la Coalició dels Homes lliures són eternes rivals, així que la SP abasteix la CHL amb els seus productes amb comptagotes. No com a càstig, sinó com a estratègia.

Després de la guerra de la proclamació, Desèrtia va perdre el Llauró, d'on surten la majoria dels aliments; i es va quedar amb el Gran Desert, que només té, com a tresor propi, l'energia solar, els jaciments de bòdic i els laboratoris de recerca i investigació que produeixen la tecnologia i els medicaments.

Aquest mal repartiment de les riqueses va deixar Desèrtia en clar desavantatge vers la Coalició, i el Consell de Bàrula es va veure obligat a establir el començ per alimentar la població, entregant a canvi energia, medicaments i maquinària per treballar.

Per aconseguir una posició de poder en el mapa econòmic del continent Llarg, els dirigents cívilits van vetar la venta de tecnologia a tots els països de la Coalisió (ara sí, com a càstig) i van fixar un preu desorbitat per la resta de compradors.

Els de la Coalició, que no podien eludir els avantatges que aportaven tots els productes que oferien els cívilits, no van trigar a accedir al mercat nitenc per aconseguir-los. Però si el Consell de Bàrula posava els preus alts, els nitencs, que són grans negociants i no estan disposats a deixar de guanyar ni un escut, els revenien molt més cars.

Per tot això, els coalisencs només compren a Nitània el just i necessari: tot i que l'ús de telèfons mòbils és comú, no en té tothom i no se'l canvien si no és estrictament necessari; els ordinadors no són una raresa, però només en disposen els que realment els necessiten, com les institucions o els qui tenen negoci; a totes les llars hi ha electrodomèstics bàsics i petits panells solars per fer-los funcionar, però només els imprescindibles; i els hospitals estan ben equipats, tot i que sense arribar a la modernitat de què disposen a Desèrtia.

En canvi, del que sí poden prescindir és de les càpsules voladores (que són fàcilment substituïbles per cavalls) o de les armes de foc (perquè les ballestes els fan el mateix servei).

Amb tot, aquestes diferències vertiginoses entre les nacions del continent Llarg desemboquen en un panorama pintoresc als països de la CHL que podrien ser extret d'una història al més pur estil steampunk.